En 2021, un 50% de l'energia primària dels edificis haurà de ser renovable.
La construcció i rehabilitació d'habitatges a Espanya haurà d'adaptar-se en els pròxims anys a les noves exigències de la Unió Europea sobre la reducció d'emissions de CO₂.
El juny passat es va publicar una directiva europea que revolucionarà l'urbanisme i que estableix que, a partir de 2021, entre el 50% i el 100% de l'energia primària dels edificis haurà de ser renovable, substituint l'energia fòssil per energia neta. Es tracta de la nova Directiva (UE) 2018/844, que modifica dos anteriors:
- La Directiva 2010/31/UE, relativa a l'eficiència energètica dels edificis
- La Directiva 2012/27/UE, relativa a l'eficiència energètica.
La nova directiva europea s'ha de traslladar a la normativa espanyola abans del 10 de març de 2020.
La Unió Europea s'ha marcat l'objectiu ferm d'establir abans de 2050 un sistema energètic sostenible, competitiu, segur i descarbonitzat. Per a això té compromisos ambiciosos de continuar reduint les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle (almenys un 40% d'aquí a 2030, en comparació amb 1990), augmentar la proporció d'energia renovable consumida i aconseguir un estalvi energètic.
En aquest context, resulta clau el paper del parc immobiliari, que és responsable del 36% de totes les emissions de CO₂. Una altra dada clau és que gairebé el 50% del consum d'energia final es destina a generar calefacció i refrigeració, i el 80% d'ella es consumeix en edificis. Amb aquestes xifres, és clar que serà imprescindible renovar el parc immobiliari per a prioritzar l'eficiència energètica i desplegar les energies renovables. L'objectiu a llarg termini de 2050 és reduir les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle en un 80-95% en comparació amb 1990.
Per a això, cada Estat membre establirà una estratègia per a donar suport a la renovació dels seus parcs nacionals d'edificis residencials i no residencials, tant públics com privats, creant un parc immobiliari amb alta eficiència energètica i descarbonitzat abans de 2050.
En aquest sentit la biomassa juga un paper fonamental, ja que millora molt significativament el consum i l'emissió de gasos d'efecte d'hivernacle i a més, contribueix a l'economia circular.
Segons l'avaluació d'impacte, per a complir de manera rendible les ambicions de la Unió Europea en matèria d'eficiència energètica caldria establir un ritme de renovació anual del 3%. Aquest estudi estima que cada 1% addicional d'estalvi energètic suposa una reducció del 2,6% en les importacions de gas, així que aquest esforç contribueix també de manera significativa a la independència energètica d'Europa.
Per a qualificar l'eficiència energètica dels edificis, els Estats membres podran definir indicadors numèrics segons el consum d'energia primària renovable (com la biomassa), no renovable i total, i d'emissions de gasos d'efecte d'hivernacle expressats en kg de CO₂ eq/(m2.i). Es podrà tenir en compte tant l'energia procedent de fonts renovables subministrada pel vector energètic com l'energia procedent de fonts renovables produïda i utilitzada in situ, sempre que s'apliqui de forma no discriminatòria.
Comptadors intel·ligents i dispositius d'autoregulació
Els Estats membres han de buscar un equilibri entre descarbonitzar el subministrament i reduir el consum final d'energia. Per a això, aquesta directiva defineix un nou model energètic basat en la participació dels consumidors en la gestió de la demanda i l'autosuficiència energètica dels edificis, introduint sistemes de control i automatització com a alternativa a les inspeccions físiques. Els edificis hauran d'incloure comptadors intel·ligents i dispositius d'autoregulació de temperatura amb la finalitat de facilitar l'adaptació del consum en resposta a la demanda de cada moment. Això ofereix noves oportunitats d'estalvi energètic, donant als consumidors informació més precisa sobre els seus patrons de consum i possibilitant que l'operador del sistema gestioni amb major eficàcia la xarxa.
Quan sigui tècnica i econòmicament viable, els edificis no residencials amb una potència nominal útil per a instal·lacions de calefacció o per a instal·lacions combinades de calefacció i ventilació de més de 290 kW hauran d'estar equipats, a tot tardar en 2025, amb sistemes d'automatització i control d'edificis.
Els sistemes d'automatització i control d'edificis hauran de ser capaços de:
a) Monitorar, registrar, analitzar i permetre l'adaptació del consum d'energia de forma conti-nua.
b) Efectuar una avaluació comparativa de l'eficiència energètica de l'edifici, detectar les pèrdues d'eficiència i informar sobre les possibilitats de millora de l'eficiència energètica.
c) Permetre la comunicació i interoperabilitat amb instal·lacions tècniques connectades i altres aparells que estiguin dins de l'edifici.
Millores en el finançament
Les directrius de l'Organització Mundial de la Salut de 2009 indiquen que, quant a la qualitat de l'aire interior, els edificis més eficients ofereixen un nivell de benestar més elevat als seus ocupants i milloren la salut. Aquesta revisió de la legislació també incentiva la lluita contra la pobresa energètica gràcies a un reforç del marc de finançament, amb inclusió dels Fons Estructurals i d'Inversió Europeus i els Fons Europeus per a Inversions Estratègiques, que millorarà les condicions financeres de les inversions en eficiència energètica, en particular per als segments del parc immobiliari nacional amb pitjor rendiment i per als habitatges socials.
