Els biocombustibles sòlids per a calderes de biomassa
Els biocombustibles sòlids més populars, obtinguts a partir de la biomassa, són pèl·lets, estelles de fusta i ossos d'oliva. També són emprats com a biocombustibles altres materials menys abundants com a closques de fruits secs o menys homogenis i tecnificats com la llenya. No obstant això, tots ells són de vital importància en l'ús de calderes de biomassa i decantar-se per un biocombustible o un altre dependrà de diversos factors, avantatges i desavantatges que presentem en el present article del blog de Termosun.
Què són els biocombustibles sòlids
Els biocombustibles sòlids, englobats en el concepte de la biomassa, són una font d'energia produïda i generada a partir de restes de productes forestals i vegetals. En altres paraules, es tracta de residus de matèria orgànica i natural de gran poder calorífic i energètic on podem incloure residus provinents de l'activitat agrícola, industrial i deixalles originades de la gestió forestal dels boscos.
La principal característica de la biomassa i de tots els biocombustibles sòlids és la seva neutralitat d'emissions, ja que es considera que la seva mínima emissió no és major que aquella que s'hauria generat en el seu propi procés natural de descomposició en el medi.
Principals biocombustibles sòlids per al seu ús en calderes de biomassa
A continuació oferim una breu descripció dels principals tipus de biocombustibles sòlids, a més d'un esmentar algunes dels seus principals avantatges per al seu ús en calderes de biomassa.
- El pèl·let de fusta: Considerablement més econòmic que els combustibles fòssils, els pèl·lets són petits cilindres obtinguts a partir del premsatge de serradures de fusta. Encara que el seu preu pot ser superior a les estelles o les peles de fruita seca, el seu alt poder calorífic i la mínima producció de cendres fan del pèl·let de fusta una opció molt interessant per a instal·lacions de biomassa.
- L'estella: De grandària variable, les estelles procedeixen principalment d'indústries de fusta, neteges forestals i podes. El seu preu, comparat amb altres combustibles procedents de la biomassa, és el més assequible en termes energètics. L'ús d'estella forestal local repercuteix directament en l'estabilitat del seu preu en el mercat i, a més, ajuda en la neteja forestal dels boscos de la zona i en la creació de riquesa -ocupació- en el medi rural.
- L'os d'oliva: Procedents de les almàsseres d'oli d'oliva, sent Espanya el primer productor mundial d'aquest producte, l'os d'oliva és molt popular dins del territori nacional gràcies al seu preu reduït i l'escassetat de tractament per al seu ús com a combustible (únicament requereix d'assecat i eliminació de partícules fines). La seva generació de cendres comporta un major manteniment dels equips que es complementa amb el baix cost del producte i el seu elevat poder calorífic.
- La llenya: Encara que el seu ús està en declivi, el gran nombre de xemeneies de particulars que empren aquest biocombustible tradicional continuen atorgant a la llenya un paper o atractiu emocional. En l'actualitat existeixen estufes i calderes automàtiques de llenya amb tecnologia avançada que sí que disposen d'un elevat rendiment i aprofiten el poder calorífic de la llenya.
La producción de biocombustibles en España
Por medio del mapa de biocombustibles sólidos elaborado por AVEBIOM (Asociación Española de Valorización Energética de la Biomasa) hemos podido conocer que España cuenta actualmente con hasta 169 centros de fabricación de biocombustibles sólidos, de los cuales 83 son fabricantes de pellets, 61 de astilla y 25 de hueso de aceituna.
Aunque se estima que la producción total de biocombustibles sólidos hasta finales de año sea inferior al récord del año anterior situado en 714.000 toneladas a causa de la situación excepcional provocada por el coronavirus y un invierno suave en toda Europa, se prevé un crecimiento continuado en los próximos años.