L'aprofitament de la biomassa a Espanya
Vivim en una regió amb una gran quantitat de zones forestals. Espanya és el tercer país d'Europa en superfície arbrada, tan sols superat per Suècia i Finlàndia. Però, malgrat aquestes circumstàncies favorables, el sector de la biomassa energètica no ha estat desenvolupat tant com en altres països.
La falta de població en les zones rurals i l'èxode continu cap a les ciutats ha contribuït a una disminució en la utilització dels recursos forestals de les muntanyes, des de les activitats pastorals fins a la recollida de llenya i altres productes, com ara suro o resina. Això ha suposat l'acumulació desmesurada de biomassa forestal i, sumat a la falta de gestió dels nostres boscos, ha convertit les muntanyes espanyoles en àrees de difícil accés.
Aquests factors, juntament amb el canvi climàtic, han creat un mitjà favorable per a la propagació de grans incendis forestals. Només l'any 2022 se n'han produït 55, molts arribant a ser incontrolables. I, mentre no es posi remei a aquesta situació mitjançant l'extracció de la biomassa acumulada, els incendis continuaran sent un risc tant per a la biodiversitat com per a la descarbonització.
Com millorar la gestió dels boscos?
Com a conseqüència, el combustible s'acumula en els boscos i muntanyes, acreixent el risc d'incendi i fent que, en cas de produir-se, la seva destrucció sigui impredictible. I la solució a aquesta problemàtica passa per una correcta gestió forestal, a través de criteris científics, per a poder convertir tota aquesta biomassa en una font d'energia renovable millorant la qualitat ambiental i la biodiversitat dels nostres boscos.
Gràcies a la creació d'un pla de gestió, dut a terme sempre des del respecte al medi ambient i a l'equilibri ecològic, no sols reduiria el risc d'incendis, sinó que podria contribuir en gran manera a la reducció del canvi climàtic i al desenvolupament de les zones rurals amb la creació de nous llocs de treball.
Des de 2016, la biomassa és la font d'energia principal d'Europa, per davant fins i tot dels combustibles fòssils. Una hectàrea de bosc ben gestionada pot arribar a produir fins a 100 tones de biomassa. Pel que, a més de les repercussions ambientals, la situació actual del país respecte a aquest combustible suposa una gran pèrdua de mercat enfront d'altres països.
Fer un pas endavant en la gestió de la biomassa suposaria un gran avanç en l'àmbit de l'economia circular i un impuls a l'ocupació rural, a més d'una gran contribució a la reducció d'emissions GEI i a la reducció de la pèrdua de biodiversitat que sofrim en l'actualitat.
Situació actual de la biomassa a Espanya
No obstant això, l'Estratègia Forestal Espanyola per a 2050 admet que, actualment, el sector forestal solament contribueix a l'economia nacional, l'equivalent al 0,6% del PIB, quan en altres països com Finlàndia suposa fins al 15%.
En aquest mateix document elaborat pel Govern, es reconeix que, actualment, la biomassa forestal destinada a la creació d'energia està molt per sota de la seva capacitat de producció. Així i tot, es desconeix l'autèntic potencial que podria arribar a tenir aquesta font d'energia.
Per això es proposa una millora i ampliació dels coneixements sobre aquest recurs per a poder avançar en direcció a complir els objectius que es recullen en el Pla Nacional Integrat d'Energia i Clima (PNIEC) per a l'aprofitament de la biomassa, mitjançant una gestió forestal sostenible com a solució integradora tal com es descriu en el manifest que es va redactar per a explicar des d'un punt de vista cientificotècnic, i que transcrivim a continuació el seu tercer apartat:
“Gestión forestal sostenible como solución integradora.
la gestión de las masas forestales españolas implicaría la extracción de biomasa acumulada mediante operaciones selvícolas, permitiendo:
▪ Evitar grandes incendios forestales, al facilitarse el acceso a los montes y existir menos biomasa susceptible de ser quemada incontrolablemente, facilitando su extinción en menor tiempo con el consecuente ahorro de recursos económicos, de
emisiones (el 7,5% de las emisiones globales provienen de incendios vegetales) y limitando el extraordinario impacto medioambiental (y social) de los incendios forestales. Contribuyendo a cambiar de un modelo estructural basado en la extinción de incendios’ a un modelo basado en la ‘prevención’ de incendios. España destinó 2.107 M€ en 2020 a la lucha contra incendios (duplicando lo invertido en 2001: 1.044 M€) 8 . Con un gasto medio de coste de extinción de 10.000 €/ha.
▪ Aumentar la fijación de carbono en los montes, considerados como grandes sumideros naturales de carbono, contribuyendo al ambicioso objetivo establecido para la UE (310 MtCO2 eq. en 2030). Un monte ‘viejo’ y sin gestionar fija mucho menos carbono que un monte saludable (mantenido y bien gestionado) con capacidad para seguir evolucionando y absorbiendo CO2 9 .
▪ Movilizar biomasa forestal acumulada, evitando impactos medioambientales negativos (plagas, enfermedades, etc.), y contribuyendo a la viabilidad económica del sector forestal (y a la fijación de carbono a largo plazo, por ejemplo, mediante el uso de productos de madera aprovechada -HWP10 -).
La falta de gestión forestal va implícitamente en contra de los principios del conservacionismo. Los incendios forestales y las plagas en masas forestales están ya alterando nuestros montes y paisajes naturales, pudiendo hacer desaparecer espacios forestales tal y como los concebimos (las dehesas tal y como las conocemos, los pinares, etc.).
Asimismo, además de los extraordinarios beneficios medioambientales descritos, una gestión forestal del patrimonio forestal español -activa y sostenida en el tiempo- induciría beneficios socioeconómicos con un impacto muy positivo para el reto demográfico al favorecer la creación y el mantenimiento de empleos vinculados con el sector forestal (en primera instancia) y con el sector energético (en segunda instancia, en la valorización de los restos forestales obtenidos).”
Malgrat ser una meta difícil d'aconseguir, creiem que és possible. Però per a això és necessari que tots els organismes apostin per aquest sector, actualment oblidat, que tants beneficis podria portar a la llarga pel nostre país, tant mediambientals com econòmics.